Articles

Demanar sense quejar-se

La queixa, aquesta habilitat que tant a crescut a la nostra societat i que sembla haver-se instal.lat en nosaltres i en les persones que ens envolten, nens i adolescents inclosos.

Les nostres queixes inunden les empreses, les escoles, les famílies i les grupa d´amics, com si les haguéssim integrat dins del nostre dia a dia sense adonar-nos, ni tan sols, del seu creixement vertiginós (perquè lo extrany ara és que algú no es quiexi).

Però… Què és queixar-se?  Què estàs fent concretament quan et queixes?

Quan un client o el teu fill es queixen, el que fan realment és demanar. Quan algú demana des de la queixa, ho fa des de la negativitat, “demano això i espero que se´m dongui”, el que provoca que el receptor se senti atacat i adopti una actitut defensiva.

Queixar-se és esperar que et donguin, però… I tú? Quina responsabilitat tens? Què i quant dones a aquell a qui t´estàs queixant? Sigui aquest un jefe, un company, un mesare, les pares.

Si queixar-se és demanar, perquè no demanar directament obviant la fórmula de la eterna queixa des de la positivitat i donant tú, també, algu a canvi?

“Et demano que reconeguis la meva feina, i jo també, reconeixeré la teva”, “Si em deixes la Play, em comprometo a jugar només 30 minuts”…

El fet de demanar hauria de tenir una actitut diferent, un millor savoir faire. Les conseqüència de no fer-ho? Desconfiança i conflicte.

Si ens queixessim menys i demanéssim i donguéssim més, aconseguiriem més confiança i provocariem menys conflictes.

Us ve de gust provar-ho?

Cristina Gutiérrez. Santa Maria de Palautordera.

 

 

ComparteixShare on Facebook
[really_simple_share button='facebook_share']
  • Categoríes

    No sub-categories