Articles

Una petita contrarietat diària

El 30% dels universitaris catalans pren antidepressius i la temptativa de suïcidi en els adolescents augmenta any rere any. Els especialistes assenyalen que la tolerància 0 a la frustració, conseqüència directa de la sobreprotecció, és una de les causes principals. La veritat és que estem fent viure els nostres fills en la sobreprotecció més absoluta. En un any, la paraula no és la més coneguda en el seu vocabulari; no facis, no toquis, no corris… I mentre el noi va creixent li seguim recordant aquell no, per por que es faci mal, s’equivoqui o pateixi. Els pares tenim moltes pors, i com que els nanos tenen el costum d’aprendre del nostre exemple, acaben imitant-nos i tenint tantes pors o més que nosaltres mateixos. Hi ha una manera fàcil d’aconseguir que les nostres criatures no formin part d’aquestes estadístiques. Només hem d’entrenar-los en la seva fortalesa interior; això sí, com qualsevol entrenament, s’ha de fer cada dia! La idea és posar una petita contrarietat diària al nostre fill des que té un o dos anys; “et poses la jaqueta perquè ja pots”… Cordarse les sabates, fer-se l’entrepà, parar taula, espavilar-se amb el mestre o fer el sopar són algunes d’aquestes contrarietats que faran que els vostres fills s’acostumin a superar cada dia una petita dificultat, s’espavilin i busquin els recursos dins seu. Ells són capaços d’això i de molt més. I vosaltres, pares, també podeu ser un gran entrenador per al vostre fill o filla, l’entrenador que farà que sigui competent a la vida. Feu la prova i observeu com se sent d’orgullós, com li puja l’autoestima i es fa cada dia una mica més fort. Tot un repte, oi?

CRISTINA GUTIÉRREZ Santa Maria de Palautordera

ComparteixShare on Facebook
[really_simple_share button='facebook_share']
  • Categoríes

    No sub-categories