Notícies

L´adaptació

0

Durant els primers dies a la Llar d´Infants hem de crear les condicions necessaries per a que, poc a poc i de forma natural, els nens i nenes visquin el moment de l´arribada a l´escola lo millor possible. El nostre repte és que volem que els nens i nenes se sentin com a casa. Per això, al Timbalet respectem el ritme individual de cada nen/a i intentem fomentar les arribades el més relaxades possible.
Cada nen/a viu aquest procés de canvi segons la seva realitat concreta. Hi ha qui s’adapta a la novetat amb relativa facilitat i hi ha qui viu el canvi amb una certa dificultat i ho expressa en forma d´ansietat, plor, aïllament,… En qualsevol cas, estan expressant les seves emocions, ja que o no tenen llenguatge o encara no saben posar nom en allò que están sentint. L’educadora/or acollirà al nen/a per a oferir-li un medi estable i que el nen/a sàpiga que està allà per quan ell/a la necessiti.  Hem de tenir en compte que el nen/a passa d’estar en un mitjà en el qual és el/a principal i únic/a protagonista, a un altre en el qual haurà de conviure, relacionar-se i compartir amb els seus iguals. A més, ha d’incorporar-se a un nou ambient on persones, espais i materials són desconeguts per a ell/a.
Els primers dies deixen una profunda petjada sobre el sentiment de seguretat. Això és el que les educadores coneixem com a Període d’Adaptació.
Aquest període suposa una col.laboració de manera activa per part de pares, mares i educadores/ors. És una condició indispensable per a la coherència i l’eficàcia del procés evolutiu de l´infant.
Al Timbalet adaptem activitats per a que cada nen/a visqui aquest procès al seu ritme i sigui el més gratificant per ell/a. Cal ajudar als nens/es a superar positivament la nova vivència que suposa per a ell/a la incorporació a l’escola i la separació temporal del nucli familiar.
La incorporació a la Llar d´infants provocarà una sèrie de canvis i el nen/a passarà per diferents etapes, que no sabem el que pot durar. En qualsevol cas, l’actitud de l’adult ha de ser afectuosa, comprensiva, però ferma.

Com els podem ajudar?

Entendre’ls és el primer pas per ajudar-les/os : parlar-li de la novetat que serà per a ell/a l´escola, deixar que ell/a mateix elabori la informació i no li negueu cap tipus de pregunta, prepareu la motxilla amb ell/a, marcar la roba i preparar els seus estris, … I un cop començada l´escola, segueixi sempre la mateixa rutina, horari, intentar que sigui la mateixa persona qui el/a porta o el/a recull, no comparar la manera d´adaptar-se d´altres nens/es … per a que el nen/a s´acostumi als canvis i arribi a interioritzar-ho amb seguretat i benestar. No allargar el moment del comiat i despedir-se sempre dient-li que tornareu a buscar-lo més tard. En aquests primers dies, pot portar algun objecte al que estigui aferrat per a que li faci més còmoda i agradable la seva estada al nou ambient fins que ja no ho necessiti i ell/a mateix/a ho guardi a la motxilla.

Com millor ho visqui l´adult, millor ho viurà el nen/a.

Tot allò que desitgeu saber o preguntar no dubteu a comunicar-ho, ja que us sentireu millor i la sensació d´ansietat o sentiment de culpabilitat per haver-lo/la de deixar a l´escola anirà desapareixent. En el Timbalet us acompanyem en el procès i ajudem en tot el que ens sigui possible. Els pares i mares heu de tenir present en tot moment que l’educadora/or responsable del vostre fill/a està format/da en educació emocional, que confía en el que els nens/es poden arribar a fer, que és sensible, que contacta amb el nen/a respectant el seu espai i que arriba a tenir una relació afectiva amb ell/a que li enriqueixi i li proporcioni la seguretat que necessita. Hem de considerar que el nen/a es troba en una situació tan desconeguda com amenaçadora per a la seva persona i la vivència com un abandó i en tals circumstàncies, el nen/a fa servir tots els seus recursos per defensar-se i oposar-se a aquest fet.

El Timbalet és un espai de vida, de diversió i amor que, poc a poc i de manera acompanyada, els nens i nenes aniran coneixent i fent-se seu.

 

© Carme Roca Llorens , Dipòsit Legal B-1807-19

Llegir més

Gestionar el dol d´un infant

0

COM GESTIONEM EL DOL D´UN INFANT ? LA PÈRDUA D´UN GERMANET QUE NO HA NASCUT?

Viure la pèrdua d´una persona estimada pels adults és difícil, però com la viu un infant?

Família amb un infant de 2 anys esperant un altre germanet/a. Tothom està molt il.lusionat fins que al 3er mes es trenca per la marxa del petitó/ona. L´infant es mostra enfadat i trist ja que no entén els canvis emocionals dels adults que l´envolten. Des de l´escola es pot planificar la gestió del dol per acompanyar també a la família, emocionalment parlant, i que se senti reforçada per a poder gestionar la pèrdua. És important explicar a l´infant el què ha passat perquè ell/a necessita escoltar-vos. Ell/a se n´ha adonat que ha passat alguna cosa, que les rutines han canviat i no entén que ningú li digui res. Els adults ho fem per no fer-lo/a patir, però si se li amaga ell/a ho pot relacionar que la pèrdua és dolenta. És bo explicar a l´infant què ha passat i no perqué ha passat. D´aquesta manera, se li transmet confiança i seguretat provocant que pugui aprendre a gestionar les emocions que hagi retingut. Ell/a pot ser que ja no toqui la panxa de la mare com abans ja que les sensacions no són les que ha viscut.

Com ho fem? Dir-li que el cor ha deixat de bategar i contestar a tot el que pregunti de manera simple per anar tancant els neguits que li quedin pendents. Els infants necessiten sentir-se segurs i que tot està bé. Amb aquests recursos se senten inportants i que formen part del nucli familiar. Poc a poc, amb la confiança i vincle afectiu que s´ha creat tan fort per l´experiència passada, anirà tornant a la normalitat.

Evitar expressions com el bebé està dormint, perdut o que ha marxat, ja que podría agafar por d´anar a dormir o cada vegada que no estigui amb els adults referents pensi que no torneu. És bo expressar els sentiments perquè els adults també necessitem plorar.

Per a poder tancar aquest procés, es pot suggerir fer un dibuix pel germanet/a i enviar-lo en globus al cel per fer la despedida. Davant de les reaccions inesperades explicar que no és culpa seva. Potser que estigui enfadat/a amb els adults. Tot està bé, ja que és la manera que té de canalitzar la frustració i tristesa que es viu al seu voltant.

Contestar-li les vegades que calgui a les preguntes que faci perqué només necessita entendre el que passa i no pensar que no se li explica bé els dubtes que tingui. Els infants necessiten sentir-se segurs/es.

No som perfectes : PLOREM, si passa, davant d´ells/es.

Llegir més