Notícies

L´adaptació

0

Durant els primers dies a la Llar d´Infants hem de crear les condicions necessaries per a que, poc a poc i de forma natural, els nens i nenes visquin el moment de l´arribada a l´escola lo millor possible. El nostre repte és que volem que els nens i nenes se sentin com a casa. Per això, al Timbalet respectem el ritme individual de cada nen/a i intentem fomentar les arribades el més relaxades possible.                                                                                                                                                          Cada nen/a viu aquest procés de canvi segons la seva realitat concreta. Hi ha qui s´adapta a la novetat amb relativa facilitat i hi ha qui viu el canvi amb una certa dificultat i ho expressa en forma d´ansietat, plor, aïllament,… En qualsevol cas, estan expressant les seves emocions, ja que o no tenen llenguatge o encara no saben posar nom en allò que están sentint. L´educadora/or acollirà al nen/a per a oferir-li un medi estable i que el nen/a sàpiga que està allà per quan ell/a la necessiti.  Hem de tenir en compte que el nen/a passa d’estar en un mitjà en el qual és el/a principal i únic/a protagonista, a un altre en el qual haurà de conviure, relacionar-se i compartir amb els seus iguals. A més, ha d’incorporar-se a un nou ambient on persones, espais i materials són desconeguts per a ell/a.                                                                                                                         Els primers dies deixen una profunda petjada sobre el sentiment de seguretat. Això és el que les educadores coneixem com a Període d’Adaptació.
Aquest període suposa una col.laboració de manera activa per part de pares, mares i educadores/ors. És una condició indispensable per a la coherència i l´eficàcia del procés evolutiu de l´infant.                                                                                          Al Timbalet adaptem activitats per a que cada nen/a visqui aquest procès al seu ritme i sigui el més gratificant per ell/a. Cal ajudar als nens/es a superar positivament la nova vivència que suposa per a ell/a la incorporació a l´escola i la separació temporal del nucli familiar.                                                                                                                                                                              La incorporació a la Llar d´infants provocarà una sèrie de canvis i el nen/a passarà per diferents etapes, que no sabem el que pot durar. En qualsevol cas, l´actitud de l´adult ha de ser afectuosa, comprensiva, però ferma.

Com els podem ajudar?

Entendre´ls és el primer pas per ajudar-les/os : parlar-li de la novetat que serà per a ell/a l´escola, deixar que ell/a mateix elabori la informació i no li negueu cap tipus de pregunta, prepareu la motxilla amb ell/a, marcar la roba i preparar els seus estris, … I un cop començada l´escola, segueixi sempre la mateixa rutina, horari, intentar que sigui la mateixa persona qui el/a porta o el/a recull, no comparar la manera d´adaptar-se d´altres nens/es … per a que el nen/a s´acostumi als canvis i arribi a interioritzar-ho amb seguretat i benestar. No allargar el moment del comiat i despedir-se sempre dient-li que tornareu a buscar-lo més tard. En aquests primers dies, pot portar algun objecte al que estigui aferrat per a que li faci més còmoda i agradable la seva estada al nou ambient fins que ja no ho necessiti i ell/a mateix/a ho guardi a la motxilla.

Com millor ho visqui l´adult, millor ho viurà el nen/a.

Tot allò que desitgeu saber o preguntar no dubteu a comunicar-ho, ja que us sentireu millor i la sensació d´ansietat o sentiment de culpabilitat per haver-lo/la de deixar a l´escola anirà desapareixent. En el Timbalet us acompanyem en el procès i ajudem en tot el que ens sigui possible. Els pares i mares heu de tenir present en tot moment que l’educadora/or responsable del vostre fill/a està format/da en educació emocional, que confía en el que els nens/es poden arribar a fer, que és sensible, que contacta amb el nen/a respectant el seu espai i que arriba a tenir una relació afectiva amb ell/a que li enriqueixi i li proporcioni la seguretat que necessita. Hem de considerar que el nen/a es troba en una situació tan desconeguda com amenaçadora per a la seva persona i la vivència com un abandó i en tals circumstàncies, el nen/a fa servir tots els seus recursos per defensar-se i oposar-se a aquest fet.

El Timbalet és un espai de vida, de diversió i amor que, poc a poc i de manera acompanyada, els nens i nenes aniran coneixent i fent-se seu.

Llegir més

Gestionar el dol d´un infant

0

COM GESTIONEM EL DOL D´UN INFANT ? LA PÈRDUA D´UN GERMANET QUE NO HA NASCUT?

Viure la pèrdua d´una persona estimada pels adults és difícil, però com la viu un infant?

Família amb un infant de 2 anys esperant un altre germanet/a. Tothom està molt il.lusionat fins que al 3er mes es trenca per la marxa del petitó/ona. L´infant es mostra enfadat i trist ja que no entén els canvis emocionals dels adults que l´envolten. Des de l´escola es pot planificar la gestió del dol per acompanyar també a la família, emocionalment parlant, i que se senti reforçada per a poder gestionar la pèrdua. És important explicar a l´infant el què ha passat perquè ell/a necessita escoltar-vos. Ell/a se n´ha adonat que ha passat alguna cosa, que les rutines han canviat i no entén que ningú li digui res. Els adults ho fem per no fer-lo/a patir, però si se li amaga ell/a ho pot relacionar que la pèrdua és dolenta. És bo explicar a l´infant què ha passat i no perqué ha passat. D´aquesta manera, se li transmet confiança i seguretat provocant que pugui aprendre a gestionar les emocions que hagi retingut. Ell/a pot ser que ja no toqui la panxa de la mare com abans ja que les sensacions no són les que ha viscut.

Com ho fem? Dir-li que el cor ha deixat de bategar i contestar a tot el que pregunti de manera simple per anar tancant els neguits que li quedin pendents. Els infants necessiten sentir-se segurs i que tot està bé. Amb aquests recursos se senten inportants i que formen part del nucli familiar. Poc a poc, amb la confiança i vincle afectiu que s´ha creat tan fort per l´experiència passada, anirà tornant a la normalitat.

Evitar expressions com el bebé està dormint, perdut o que ha marxat, ja que podría agafar por d´anar a dormir o cada vegada que no estigui amb els adults referents pensi que no torneu. És bo expressar els sentiments perquè els adults també necessitem plorar.

Per a poder tancar aquest procés, es pot suggerir fer un dibuix pel germanet/a i enviar-lo en globus al cel per fer la despedida. Davant de les reaccions inesperades explicar que no és culpa seva. Potser que estigui enfadat/a amb els adults. Tot està bé, ja que és la manera que té de canalitzar la frustració i tristesa que es viu al seu voltant.

Contestar-li les vegades que calgui a les preguntes que faci perqué només necessita entendre el que passa i no pensar que no se li explica bé els dubtes que tingui. Els infants necessiten sentir-se segurs/es.

No som perfectes : PLOREM, si passa, davant d´ells/es.

Llegir més