Articles

La il.lusió dels pares

Els nens i nenes es fan grans i poc a poc les famílies ens hem d´anar adaptant al present dels nostres fills/es. Aquí deixem unes petites reflexions:

  • Tenim cura de deixar-los viure la seva vida i no pas de fer-los viure la que nosaltres voldríem?

 Tenir sota control aquest desig significa tenir sempre present que la felicitat rau fonamentalment en el fet de saber-se i sentir-se estimat, acceptat i valorat, no pas en el fet de tenir-ho tot ni tampoc de poder fer allò que agrada… als altres. Quan els pares imposen els seus gustos i les seves afeccions, passant per alt els dels fills/es, poden provocar sentiments de malestar i de tristesa, però també de ràbia, inseguretat… A vegades, la inesperada resposta poc entusiasta del fill/a, defrauda i provoca frustració en els pares, que sovint reverteixen sobre el fill/a en forma de retrets com: “hauries d’estar content/a …” “jo, a la teva edat, ho hagués donat tot per poder fer el que tu fas…” “altres nens/es estarien agraïts de l’oportunitat que tu tens…”. Petits dards recoberts d’insatisfacció que fereixen l’autoestima de la criatura que els rep…

  • Ens adonem del mal que podem fer quan volem que els fills/es satisfacin les nostres expectatives?

Normalment, les persones s’aficionen a aquelles activitats, esports… que s’adapten millor a les seves capacitats i, per tant, que poden practicar i progressar amb un esforç proporcional, no excessiu. Hi estan dotats. Hi ha criatures que, de ben petites, destaquen, saben el que volen i ho manifesten clarament. Però n’hi ha d’altres que no saben o no gosen oposar-se a les propostes dels pares. Hi ha criatures a qui se les ha d’empènyer (no forçar) i ajudar a trobar coses a fer adequades i no satisfer les nostres expectatives amb el que ens agradaría a nosaltres que fessin.

  • Tenim cura de no potenciar una relació de submissió dels nostres fills i filles?

Totes les persones volem agradar a qui ens estima i a qui estimem, i és ben legítim. Però, fer-ne d’això la motivació bàsica del comportament, és un error, perquè és una motivació que crea dependència, i la dependència dificulta l’afirmació personal. Cal procurar que les criatures se sentin bé amb elles mateixes, i els pares acompanyar-les en aquest sentiment.

  • Fem atenció a no caure en el xantatge emocional a l’hora de convèncer les criatures a fer una determinada activitat per fer-nos contents/es?

Cada criatura neix amb unes característiques personals i unes capacitats potencials diferents. Adaptar-se a aquestes característiques i potenciar aquelles capacitats per les quals s’està més dotat, és el millor camí per a què cadascú doni el millor de sí mateix.

[really_simple_share button='facebook_share']