Articles

Posem intenció a l´aula

L´educació emocional suposa “entendre el que sento, quan ho sento, perquè ho sento, què em fa sentir així,… “ i tot sense judici. Les emocions són la base de l´aprenentatge i el fet de gestionar-les millor o pitjor será el que ens faciliti les nostres relacions i el nostre dia a dia.

Quina és la nostra intenció a l´aula com educadores/rs ?

  • Motivar, que significa que ens posem en moviment.
  • Estimar amb generositat per a preparar-los en la fortalesa interior.
  • No pretenguis ensenyar a algú de qui no saps res.
  • Saber que importo a algú
  • Ser un/a educador/a inspirador/a
  • Ser un/a d’aquells/es que regala oportunitats

Amb tot això estem treballant un munt de competències alhora: consciència emocional, autonomia emocional, competències socials i habilitats de vida pel seu benestar.

Sabem qui són els nens i nenes que tenim al davant. Sabem què els agrada i què no.

Potser els agrada embrutar-se amb pintura o no, potser no es vol mullar amb l´aigua quan juguem al pati o si, … , per això respectem la seva naturalesa i veiem com ells/es responen diferent cap a nosaltres.

Hem d´aprendre a escoltar-los i observar-los per conèixer les seves necessitats i interessos.

Com els podem convidar, motivar,…?

Motivar és posar-los en moviment i hem de ser capaços de descubrir que motiva a cadascú: el reconeixement, un somriure   d´aprovament, una mirada, una paraula amable, un pacte,…

Per això, hem de començar nosaltres a dedicar-los un temps per a què ens coneguin: què ens agrada, què pensem d´ells/es, quines són les nostres fortaleces, què no ens agrada, què ens fa por, què ens agrada fer quan no estem al cole, … D´aquesta manera els despertarem curiositat i s´interessaran per nosaltres. Els més petits/es és qüestió de posar paraules quan creiem que sigui un bon moment per compartir (un canvi de bolquer, la hora del dinar quan hi ha un ambient tranquil,…)

Potser pensem que no els interessa, però realment això ho veurem a final de curs o en el següent i el més important, que ens ajudarà a conèixe´ns millor a nosaltres mateixos.

Aprendre a valorar és reconèixer la fortalesa de les persones, atribuir un mèrit en allò que ha fet. Per tant, el criteri el tenim d´allò que ens han dit que és important des de petits/es. Però, què està bé i què no? Què és correcte i que no? PENSEM-HI !!!

A l´escola donem molta importància al camí que la persona ha recorregut (nen/a, familia, company,…) i, en aquest sentit, hem de ser coherents a l´aula i responsables a l´hora de valorar als nostres nens/es.

Quantes vegades jutgem?

El que per a tú és important per l´altre no ho és. Cadascú/una té un criteri que depén dels valors que li han ensenyat de petit/a. Sense el judici, podrem descobrir talents dels nostres nens/es que no us haguessim imaginat mai.

Quan això arriba, és molt important compartir-ho amb els pares i mares i parlar dels seus fills/es des del cor, treient etiquetes per modificar allò que observem des d´una mirada d´adult.

Amb aquesta intenció d´aprendre a valorar es treballen les competències de consciència, autoregulació i autonomía emocional. Entrenem la responsabilitat, el pensament crític (sense judici) i el pensament creatiu (amb què ho podem millorar)

En què podem millorar?

Buscant la nostra fortalesa, a tenir paciència per desprendre´ns del que sobra, creure en el nostre criteri i somiar, que quan es fan les coses amb determinació es poden canviar.

 

© Carme Roca Llorens, Dipòsit Legal B- 1807-19

[really_simple_share button='facebook_share']