Sóc la Carme

 

 

Sóc la Carme i des de sempre m’ha encantat estar al Timbalet. Quan tenia vacances al cole venia amb la Pepi i l’ajudava en el que podia o em posava a jugar amb els nens/es. M’encantaven els migdies perque després de dinar, mentre els nens i nenes feien la migdiada, sempre em comprava gelat de postre (a l’estiu, es clar).

Vaig començar de “comodín” i allà on feia falta em posava a fer el que calgués. Sempre he sigut una apasionada de l’educació i amb somnis que ara s’estan cumplint. Mentre estudiava per les tardes-nit, treballava tot el dia de suport fins que vaig assumir la tasca de tutora i d’això ja fa més de 30 anys.

Actualment, la meva tasca és trobar la sintonía del Timbalet per a que tot funcioni i les persones que hi són a dins trobin un benestar (nens/es, equip i famílies). La intenció és trobar el màxim equilibri per anar tots a la una. Si això funciona es crea un ambient en el que tot és més fàcil.

Tot el que sé ho he après al Timbalet, creixent amb els nens i nenes. Gràcies a ells/es, em vaig adonar que no anavem bé i que necessitavem anar més enllà. He après que necessiten que els escoltem i, per això, l’any 2015 ens vam endinsar en el món de l’educació emocional en el que trobem els fruits d’una bona i gran feina. Això és el que ens diferència, la nostra actitud davant les persones i com gestionem el dia a dia. És necessari que els nens i nenes siguin autònoms i sàpiguen anar pel món i a 0-3 anys és possible.

Com a educadora he après que per educar a un nen/a és imprescindible:

· Que siguin autònoms i que allà on vagin puguin aixecar-se.
· Donar-los el temps necessari a cadascun per assolir els aprenentatges.
· Proporcionar-los les eines per a que pugui gestionar les seves emocions i resoldre els propis conflictes.
· Estimar-los i que se sentin estimats i acompanyats.

Agraïr la oportunitat que aquesta feina em dona per crèixer cada dia i aprendre dels millors mestres que són els nens i les nenes.