Sóc la Carme

 

Sóc la Carme i des de sempre m´ha encantat estar al Timbalet. Quan tenia vacances al cole venia amb la Pepi i l´ajudava en el que podia o em posava a jugar amb els nens/es. M´encantaven els migdies perque després de dinar, mentre els nens i nenes feien la migdiada, sempre em comprava gelat de postre (a l´estiu, es clar).

Vaig començar de “comodín” i allà on feia falta em posava a fer el que calgués. Sempre he sigut una apasionada de                 l´educació i amb somnis que ara s´estan cumplint. Mentre estudiava per les tardes-nit, treballava tot el dia de suport fins que vaig assumir la tasca de tutora i d´això ja fa 30 anys.

Actualment, la meva tasca és trobar la sintonía del Timbalet per a que tot funcioni i les persones que hi són a dins trobin un benestar (nens/es, equip i famílies). La intenció és trobar el màxim equilibri per anar tots a la una. Si això funciona es crea un ambient en el que tot és més fàcil.

Tot el que sé ho he après al Timbalet, creixent amb els nens i nenes. Gràcies a ells/es, em vaig adonar que no anavem bé i que necessitavem anar més enllà. He après que necessiten que els escoltem i, per això, vam començar en el món de l´educació emocional i ara que ja farà 4 anys que hi som dins, trobem els fruits d´una bona i gran feina. Això és el que ens diferència, la nostra actitud davant les persones i com gestionem el dia a dia. És necessari que els nens i nenes siguin autònoms i sàpiguen anar pel món i a 0-3 anys és possible.

Com a educadora he après que per educar a un nen/a és imprescindible:

  • Que siguin autònoms i que allà on vagin puguin aixecar-se
  • Donar-los el temps necessari a cadascun per assolir els aprenentatges
  • Proporcionar-los les eines per a que pugui gestionar les seves emocions i resoldre els propis conflictes
  • Estimar-los i que se sentin estimats i acompanyats

Agraïr la oportunitat que aquesta feina em dona per crèixer cada dia i aprendre dels millors mestres que són els nens i les nenes.